Saturday, March 31, 2007

ACTES DE PRE-CAMPANYA


Sota el títol “La eclosión liberal”, i Organitzada pel Partit Popular de Mataró, el passat dimarts, 27 de març va tenir lloc a la sala d’actes de la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, una conferència a càrrec de Juan Carlos Girauta, articulista de www.libertaddigital.com.

Llicenciat en dret i MBA a Esade, Girauta també va ser premi Gabriel Aresti amb “Intrusos en el Purgatorio”, i és autor de l’obra “La República de Azaña”, i també del llibre que dona títol a la conferència.

En les paraules d’introducció de Pau Mojedano, número 1 de la llista del PPC per Mataró, va fer esment dels seus orígens polítics d’esquerres, i la derivació que en va tenir gràcies a l’escola austríaca de liberalisme, i les lectures de Hayek i Popper entre d’altres, tot donant èmfasi al terme Llibertat i la seva tornada a la naturalesa conservadora en el sentit anglès de la paraula, i la seva aplicació en política governamental, per tal que l’Estat gestioni els bens comuns, però no administri els assumptes de les persones.

Citant a Franklin: “Allà on hi ha la Llibertat és on hi ha el meu país”, Mojedano va acabar la seva presentació fent esment de la situació d’explotació de la ciutadania per part d’una classe política i dominant que cohorta les seves llibertats.

Tot seguit, Juan Carlos Girauta va iniciar la seva xerrada en castellà, davant d’un nombrós auditori manifestant la seva satisfacció de trobar-se a Mataró, ciutat que coneix, per haver residit durant uns anys Vilassar de Mar.

Amb un to directe, enèrgic, clar i explícit més propi d’un discurs polític i amb un públic convençut, va vaticinar la victòria electoral de Mojedano com a primer alcalde d’una ciutat important, i li va agrair que parlés de l’escola austríaca, referent de la web liberdatddigital.com que funciona de manera controvertida i desecomplexada, a la manera del que ara s’anomenen “think-tanks”. “Me gustan estas oportunidades para explicar como es la sociedad del conocimiento y de la razón. El problema es que tenemos que hablar de política por un rasgo terrible: el doble baremo”.

De forma incisiva, com l’estil que caracteritza els seus articles, va exposar com tant nacionalistes com progressistes pel sol fet d’esmentar-ho, no han de fer ni demostracions ni donar explicacions de cap mena, mentre que “los que nos definimos como liberal conservadores, tenemos que decir que somos demócratas y que no somos ni reaccionarios ni fascistas, dando siempre nuestra cédula de demócrata”

Per a Girauta, no ha d’haver-hi cap complex en manifestar-se liberal o de dretes, ni demanar perdó per declarar-ho, i atacà durament al nacionalisme que, arrelant-se en un sentit emocional, ha fet lo que ell va denominar com “una operación de ingeniería social”, afegint en referència a l’esquerra espanyola la seva ineficàcia en quan a la gestió governamental, però l’excel·lent disposició per al control de la propaganda, que va aconseguir acomplexar al tarannà liberal del país. Amb el pas dels anys, però, la dreta ha anat argumentat la seva posició, pensament i estructura, fet que segons Girauta, posa molt nerviosos als progressistes, transformació actual de l’esquerra que ha defugit dels seus principis bàsics.

“¿Qué quiere decir en realidad ser progresista? Estar a favor de los avances y de las bondades tecnológicas y que estas estén a merced del planeta”. Aquest pensament aquest també el manifesten els conservadors.

Girauta va recordar els temps en que ser d’esquerres es tenia que demostrar amb certa solvència, i amb una lògica explicativa que no era senzilla. Va exposar las raons de la seva baixa en la militància del PSC, quan a l’any 1986, juntament amb J. Garcia Domínguez, col·laborador del programa “La Mañana” de la cadena COPE, trobant-se tots dos a la seu del partit al carrer Nicaragua de Barcelona, es mostraren desagradablement sorpresos en comprovar que la resta de militants i simpatitzants presents celebraren l’assassinat del general Saénz de Ynestrillas en mans d’ETA .

Amb el pas dels anys, es demostra una clara davallada en el pensament d’esquerres del PSOE, que en els seus orígens precisava d’una preparació i d’un convenciment: “Ser de izquierdas nunca ha sido tan barato como hoy en dia”, i va posar com exemple que tan sols manifestant un rebuig o expressant parers negatius sobre d’alguns polítics del PP, o dels EE.UU, s’és acceptat dins el grup, sense que calgui demanar arguments. Pel que fa a Catalunya, segons Girauta, amb el silenci ja ni ha prou. “Esto que estoy diciendo es terrible. Nos conduce a una gregación y falta absoluta de individualidad”.

Seguint les pautes del seu llibre “La eclosión liberal”, Girauta va parlar sobre el fenomen de la globalització i dels seus detractors. El moviment Anti-globalització procedeix d’una organització francesa denominada “ATTAC”, que va sorgir arran d’un article d’Ignacio Ramonet, director de “Le Monde Dimplomatique”. Josep Bovet, un formatger de Rochefort, n’és el seu líder i ha estat condemnat i empresonat varies vegades per atemptar contra negocis procedents dels EEUU.

Aquest moviment, de forta implantació nacionalista, ha aconseguit tant per part del govern francès, com de la Unió Europea, grans subvencions pel que fa als productes agrícoles, de França i Holanda principalment, proporcionant un abaratiment irreal, i permetent competir de forma deslleial amb els productes autòctons del centre i sud d’Àfrica, mentre fan crits en contra de la misèria i falta de mitjans econòmics d’aquestes contrades.

Girauta, també va fer esment a les ONG, destacant en el seu llibre a Intermón – Oxfam i Mans Unides, ambdues d’origen i organització catòlica, però que també pateixen mala gestió de recursos en favor d’alts càrrecs i partides poc explicites. Igualment, va fer una al·legat a favor de la creació d’empreses i la riquesa que genera, donant feina a altres, tot i el fenomen de la deslocalització. “Cuando una empresa se instala, no desvía la riqueza a otro lugar, sino que la desarrolla. Es una perversidad terrible que uno tenga más porqué los otros tengan menos. Colonizar la riqueza es un flaco servicio a la sociedad. La izquierda es capaz de generar una gran pobreza y luego decir que hay que repartirla”

Finalment, Giarauta va explicar en referència al títol del seu llibre, que es tracte d’un nou moviment social, cultural, etc., que se està desenvolupant en la societat, gràcies a mitjans de comunicació, i en especial a Internet, on la web Libertad Digital n’és un clar exponent, amb trenta milions de pàgines mensuals, i amb cent vuitanta mil visites diàries. Va néixer l’any 2000 i n’és un dels principals impulsors, F. Jimenez Losantos, a qui va mostrar tot el seu recolzament i de qui va informar que va patir un atemptat als anys vuitanta, per part de Pere Bascompte, com a conseqüència d’haver firmat el manifest dels 2300, respecte a la desigualtat del castellà en les institucions, organismes públics i mitjans de comunicació.

Amb forts aplaudiments, va concloure la conferència, i tot seguit Pau Mojedano va prendre la paraula per expressar el seu agraïment al conferenciant i traient-ne com a conclusió que “No hem de tenir cap complex ni demanar perdó sobre el que s’acaba de dir i escoltar. Estem convençuts que s’obra una nova revolució i no es progressista. El primer alliberament va venir per la revolta dels tres estats, el segon vindrà per l’individualisme”. Seguidament, es va donar pas a breu un torn de preguntes, i en acabar J.C. Girauta va firmar alguns exemplars del seu llibre.

Sunday, March 25, 2007

PROPOSTES CULTURALS DEL PARTIT POPULAR DE MATARÓ


Temes com la creació d’una fundació publico-privada a través de la qual, potenciar totes les expressions i concursos escolars, als artistes i expandir Mataró, a fi a efecte d’especialitzar la ciutat en un àmbit, o la creació d’una orquestra i cor, conjuntament amb el premi de per a composició i interpretació “Mestre Enric Torra”, impulsar el projecte del Parc de les Aus, reconver-tir la nau Gaudí en una sala d’exposicions de gran format i renom, i potenciar l’accés a la cultura del sector privat, formen part dels vint punts que el candidat a l’alcaldia de Mataró pel Partit Popular, Pau Mojedano, va pronunciar el passat dissabte, 24 de març en la presentació del programa de cultura del PPC, que va tenir lloc al centre cívic Cirera Molins.

Davant d’una trentena de persones, Manuel Roca Cuadrada, director i presentador del programa Tribuna de TVM i Perfils de Mataró Ràdio, com a representant del PPC de Mataró dins la junta del Patronat Municipal de Cultura, va explicar als presents la seva experiència dins aquest Organisme, el qual considera que “hauria de ser una eina que gestionés la cultura, donant suport a les entitats i societats, però només ha servit de base per als seus projectes”.

Roca Cuadrada va fer esment que malgrat alguns canvis dins la presidència i direcció del PMC, la política de dirigisme d’esquerres sempre ha estat la mateixa. “És un ens que ha passat de moda avui en dia. S’ha demostrat que és lent i burocràtic”, manifestant demés, les dificultats per negociar propostes per part de l’oposició al govern municipal.

El capítol econòmic també va tenir cabuda. “L’apartat de personal i administració s’emporta entre un vuitanta i un noranta cinc per cent del pressupost, per la qual cosa queda molt poc per a la cultura”

Va reconèixer també que, tot i que tant, dins la junta del PMC com del Consell Plenari, hi formen part tant partits com persones de reconegut prestigi, el desencís produït per una gestió burocratitzada, va produir en més d’una ocasió la mancança de quòrum, especialment dins el Consell, constituït per prop de vint-i-cinc persones.

Finalment, Roca Cuadrada va expressar que l’experiència dins aquest Organisme, li ha permès aprendre la mecànica del govern municipal dins aquest àmbit, tot adonant-se tant de l’escassetat de recursos econòmics com d’un excessiu marcatge i senyalització polítics. Va expressar el seu desig de canvi d’aquesta situació, tot reiterant novament que el protagonisme ha de ser de les entitats i de les associacions, actualment moltes desaparegudes com a conseqüència de la política del PMC, i de la societat civil: “Un país on la cultura està a nivells baixos, aquesta no pot tirar endavant, per molt d’indústria que hi hagi”.

Tot seguit, Pau Mojedano, va prendre la paraula, donant en primer lloc les gràcies a Manuel Roca, Maria Rovira, Sara Pajares, Marta Teixidó i Ramon Reixach per la seva col·laboració i propostes, passant a continuació a exposar el programa.

Utilitzant tant el català com el castellà, va admetre que des que és portaveu del grup municipal del PPC a l’Ajuntament ha après ha apreciar la cultura, de la qual considera que hi ha dos vessants: la de l’expressió popular, de la tradició, costums, etc. i la que s’ha d’interpretar com a substrat d’innovació i transformació: “Hi ha hagut una transformació social i econòmica, però també cultural. El que han sabut fer les ciutats d’avantguarda, és un substrat de cultura i innovació intel·ligent. Aspirem a fer una potencia de la ciutat des de diversos àmbits, amb la base de crear una cultura amb intel·ligència ètica”.

El fet de voler veure reflectits determinats valors a nivell cultural, sempre amb respecte als demés, tornar la vida al carrer, constituir un projecte de ciutat compartit i en el qual el ciutadà se senti identificat, combinant valors tradicionals i moderns són objectius i prioritats dins l’argumentari del PPC de Mataró a nivell cultural. “Hi ha una forta vinculació entre la cultura i el desenvolupament. L’actual ajuntament segueix amb la mateixa idea que als anys setanta, per la qual cosa hem de recuperar l’adjectivació de lo social. La ciutat és un marc privilegiat pel desenvolupament de la cultura, que té una evident dimensió econòmica".

En aquest sentit, va posar com a exemple a Bilbao i el museu Guggenheim, de la seva semblança a nivell industrial amb la nostra ciutat, tot i la diferència d’àrees, però com gràcies a l’esforç conjunt i sense partidismes, aquesta ciutat se n’ha sortit i ara és exemple de renovació i cultura.

Mojedano va insistir en la importància que des de l’actual consistori s’ha donat al control a algunes entitats per afavorir determinats interessos polítics, en detriment del conjunt de la ciutat i de la seva societat. Va posar de manifest que gràcies al PPC, juntament amb la resta de partits, es va desencallar la proposta del Museu Tèxtil promogut per la Fundació Jaume Vilaseca, aturat pel PSC de Mataró.

“Hemos de crear un entorno favorable para que las personas puedan hacer cultura. Ésta debe ser una fuente de riqueza y de calidad, con un plan estratégico en el que se exponga en que queremos convertir Mataró, definiendo sus objetivos y con implicación del sector privado”.

Abans de presentar pròpiament les propostes sobre matèria de cultura, Mojedano va insistir com poblacions del voltant de la capital del Maresme s’expandeixen cap a l’exterior de la comarca: Sant Andreu de Llavaneres i el futur museu d’art contemporani promogut per Bassat, la Mostra Gastronòmica de Cabrils, la Fira del Cantir d’Argentona, etc., varen ser exemples exposats.

A les proposicions esmentades en capçalera, cap afegir la creació d’un festival de rumba catalana per nom Peret”, la d’un consorci entre l’Ajuntament, entitats privades i la bàsilica de Santa Maria, per a la seva restauració i potenciació, conjuntament amb els Dolors. La creació de l’ orquestra, formada pels alumnes de la filial del conservatori del Liceo a Mataró, amb la re-utilització del Can Xalant com a centre i internat per als alumnes, a l’estil de l’Escolania de Montserrat.

Aconseguir per a la ciutat la sub-seu del Museu del Rock, on s’ha perdut la seu principal per la mancança d’una bona gestió del consistori, designar un pla d’equipaments real, amb la creació de petites biblioteques pels barris, l’impuls definitiu de Can Marfà, al igual que un suport a les manifestacions relacionades amb la Setmana Santa i “vendre” Mataró a l’exterior, complementen en bona part del programa de cultura.

“És aquest un programa de propostes concretes per impulsar i fomentar, no substituir, les expressions culturals, per tal de fer de Mataró un referent”, varen ser les paraules finals de Pau Mojedano, qui va agrair al públic la seva presència i l’assistència dels representants de la Peña al Andalus i de l’Associació Virgen de las Maravillas.

Seguidament es va obrir un torn de preguntes on es va posar de manifest que per aconseguir bona part dels objectius proposats, es compte amb la reducció de regidories, de regidors amb dedicació exclusiva i càrrecs de confiança, i l’aplicació per a altres usos, de conceptes com per exemple, comunicació amb el butlletí o ràdio municipal ha empleat l’actual consistori, i altres partides similars.

Wednesday, March 07, 2007

EL LLEGAT POÈTIC D’ISIDRE JULIÀ (i II)


El conegut poeta mataroní, va presentar el passat 22 de febrer a la sala d’actes de Caixa Laietana, la seva antològica Des de la talaia dels 80 anys i Poemes a Francesca, llibres que de forma gratuïta, va lliurar als assistents a l’acte.

En ambdós llibres hi ha la demostració palpable d’una tècnica precisa, una mètrica acurada, un domini excels del vocabulari, i denota un gran domini en la utilització dels sinònims, no sabem si a través de l’eina informàtica del “word”, o consultant el corresponent diccionari.

Julià presenta un poemari trist, ensopit, melangiós, on mostra moltes angoixes i desenganys, però des de la talaia de l’escepticisme, de manera freda i distant, que impedeix al lector una visió clara i punyent del que ens vol donar a entendre, del seu missatge, que s’intueix un tant decebut pel desenvolupament de la vida, dels esdeveniments, de la societat en general.

És veritablement meritori l’amor per la seva esposa, que vol reflectir en els seus poemes, però que el lector no pot identificar, per un vocabulari rebuscat, i on s’haguera agraït la delicadesa i la sensibilitat en l’expressió.

Isidre Julià i Avellaneda, deixa una antològica complexa, de la qual es d’esperar que futures generacions hi vulguin aprofundir.

Sunday, March 04, 2007

RICARD I ALFRED OPISSO: EL SENYORIU DEL DIBUIX


La qualitat, en qualsevol àmbit, sempre atrau. Però quan dins el món artístic, es fa esment del nom Opisso l’entès, l’aficionat, el professional o simplement l’espectador, tindran un criteri en comú indiscutible: el senyoriu.

I la mostra Opisso Retrats, emmarcada dins el cicle “Senyors i Senyors” de Ca l’Arenas Centre d’Art, n’és un exemple ben palpable.

El dia de la inauguració, el passat divendres 2 de març, Carles Marfà, director del Museu de Mataró, en un breu parlament i adreçant-se a un auditori d’una trentena de persones aproximadament, la majoria relacionades amb el món artístic i social, sense descartar al polític de torn, del grup governant en el consistori, va fer una síntesi d’ambdós artistes, destacant de Ricard Opisso les seves vivències a la Barcelona modernista a través “d’uns retrats de potència magnífica i que són un document testimonial de l’època de les tertúlies dels 4 Gats amb Casas, Huget, Nonell, Picasso, etc.”

Ricard Opisso va iniciar la nissaga, que va continuar el seu fill Alfred, que visqué a Mataró, i de qui en representació seva, l’esdeveniment va comptar amb els seves filles, i va viure en un entorn molt propici a l’art. “Alfred viu en una altra època que no és tan donada a la creació artística, però va destacar amb els seus retrats, dels que la crítica, sempre va valorar la seva manera especial de retratar”.

Finalment Marfà, va puntualitzar sobre la importància de reunir en una mateixa sala a ambdós artistes, fet que ha estat possible gràcies a la magnífica col·laboració de la família Opisso , i del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, la qual cosa permet tant gaudir de les obres com comparar-les.

La presentació va concloure amb unes paraules de Jaume Graupera, President del Patronat Municipal de Cultura, qui igualment va agrair a les filles d’Alfred Opisso la seva presència i col·laboració, tot “reafirmant la voluntat eclèctica de les exposicions de Ca l’Arenas i veure tant els artistes contemporanis de Jordi Arenas, com la creació actual”

Graupera, també va anunciar la preparació de cara a la propera temporada, d’un nou cicle en substitució de l’actual “Senyors i Senyores”, dedicat al viatge com a tema central, que també serà la base de la renovació del fons actualment exposat en el primer pis, al mateix temps que també convidava a gaudir de la mostra que s’inaugurava.

I efectivament, és un autèntic gaudi per la vista i la sensibilitat artística contemplar dues generacions de pintors i dibuixants, diferents en el temps, però amb el gust estètic i la delicadesa per les formes.


L’espectador pot observa a un Ricard Opisso home del seu temps, amb un dibuix precís i realista, de traç ferm, meticulós i imprimint caràcter en les seves obres, la qual cosa permet una visió real d’una època, d’un estil i d’una manera de viure l’art i l’ambient artístic. Els Retrats Parisencs de 1900 o els dedicats a Isidre Nonell, Casagemas i Picasso, són un exemple molt acurat de la seva personalitat artística. No obstant, el seu Autoretrat, és absolutament frapant, mostrant una visió del seu temperament, que fa comprendre al visitant la seva especialització posterior en publicacions satíriques o infantils.

El seu fill, Alfred, mostra una basant elegant i distingida, una traça àgil i concisa, o com molt bé va qualificar Joan B. Parés: “Un senyoràs”, no exempt de delicadesa i tendresa en les formes i cromatisme, com ho demostra el Retrat de Ma. Àngels Opisso, un oli sobre tela.

El refinament però, es reflecteix perfectament en la traça dels retrats a llapis dedicats a la seva esposa, Ma. Lluïsa Julià, reflectint en els de les seves filles, exquisidesa i alhora tendresa.

L’Autoretrat d’Alfred Opisso, permet fixar-se en la seva observadora mirada, d’una personalitat pot ser poc carismàtica, però que analitzava pictòricament tant el personatge com l’ambient que l’envoltava, i així ho reflectia tant en la seva tasca artística com en el seu treball per una coneguda casa de perfums barcelonina.

La mostra romandrà oberta fins el proper 6 de maig de 2007.